miércoles, 26 de mayo de 2010

Patents, propietat intelectual

Com protegir una idea?

Tenir una idea que pugui donar un rendiment comercial, potser no sigui el més complicat. Ara bé, es realment l'idea que acaben de tenir una idea innovadora?. I si ho es, com protegir-la?

Segons el tipus d'idea, producte, o qualsevol concepte empresarial a patentar, existeixen diferents vies per fer-ho. Pero tornant al primer paragraf sobre si l'idea era realment innovadora era perque abans de fer una protecció de l'idea i potser tenir unes despeses per desenvolupar-la, es necessari tenir la certesa que aquesta idea no la té o tingut ningú més. Per tant, si ens volem dedicar a desenvolupar idees es necesari tenir fet un procès que ens eviti certs imprevistos.

Cada any a Europa es malgasten 34.000 milions de € en investigar coses que ja estan patentades, cal per tent, tenir un sistema de vigilància tecnologica que ens permeti controlar l'estat de l'innovació al mercat.

També cal tenir en compte que el que no es patenta, passa legal, immediata i gratuïtament als competidors.

A efectes legislatius, a Espanya existeixen dues classes de proteccions:

Propietat intelectual

Com a objecte de propietat intelectual son totes aquelles creacions originals literaries, artístiques o científiques expresades en qualsevol suport i que la llei reconeix al seu autor pel sol fet d'haver-les creat.

Dins d'aques apartat de protecció legal es poden diferenciar:



  • El Copyright: On sense necessitat de fer cap registre els drets de propietat son per la simple creació i per donar a conèixer a tercers que l'obra es protegida, tant sols hi ha que indicar-ho mitjançan el simbol de © indicant el lloc i any de divulgació.

  • El Copyleft: que es pot considerar l'oposat al Copyright

  • Creative Commons: Que va ser creat per ajudar a reduir les barrers legals de la creativitat. Segurament hem vist alguns dels següents simbols en algunes obres.



Propietat industrial

Dintre d'aquest apartat està la Patent industrial.

La patent es un privilegi temporal d'explotació que l'estat concedeix si la sol·licitud cumpleix certs requisits i evidentment, tal com ja es va encarregar de recordar el Dr. Pedro Monagas, previ pagament de les pertinents taxes.

Les condicions son generalment, una duració limitada a 20 anys, nomès es vàlid per a un sol estat (si es vol tenir la patent a varis paissos s'ha de fer la patent a cadasqun), a més de tràmits burocratics de descripció de l'invent, funcionament, etc.

El que es important es que les patents donen dret a jan comercialitzar mitjançant la venda, cesió d'explotació, etc. i que son una part important per fomentar la competitivitat ja que en la mateixa patent estem obligats a donar molta informació descriptiva que pot servir de base als nostres competidors par a la millora del nostre producte. Evidenment també a l¡inrevès es aplicable, siguen així positiu per als nostres interessos.

Desprès de sentir la conferència del Dr. Monagas, sincerament no es gaire atractiu ni fàcil l'accedir a la protecció de les teves propies idees e invencions. Son tràmits costosos en temps i recursos i representa un esforç econòmic important per a una persona o petita societat empresarial.

Pero també dona la possibiltat de obtenir informació veraç de l'estat de la técnica i accedir a la tecnologia existent i del nostre interés per poder desenvolupar els nostres propis productes.

Bibliografía:

Competitivitat i innovació empresarial. Prof. Druguet. Ed. UPC

Direcció de marketing.

martes, 4 de mayo de 2010

La gestió del coneixement i el talent com avantsala de LA INNOVACIÓ i la COMPETITIVITAT en els mercats globals del Segle XXI









Desprès de varis treballs en torn la gestió del coneixement, es tenen clars els beneficis que aporten aquests recursos i la importància de tenir correctament formalitzats els processos, eines i politiques que conformen el desenvolupament de l'organització. El tenir ben gestionada l'informació ens apropa la possibilitat de poder dur a terme accions d'innovació i per tant d'augmentar la competitivitat de la nostra organització.

Si bé, innovació no es igual a gestió del coneixement, si que podem afirmar que tots dos conceptes estan fortament lligats.








La Innovació s'ha donat a conèixer com a àrea emergent del coneixement del management, com a pilar de les politiques industrials i de desenvolupament econòmic de les economies occidentals.

Tot el mon convergeix cap a una única realitat social i econòmica, el que en diem "Globalització". Producte de les noves tecnòlogies, les organitzacions necessiten viure en un canvi constant que les diferenciïn i que les faci més competitives.

Ja no val el vell model estacionari on el futur era una repetició del pasat en forma cíclica. Abans es sabia que despres de les plujes venia la sequera despres l'hivern i tornada a començar. Els constants canvis actuals, que les noves tecnologies acceleren, obligen a les empreses a canvis i a futurs no conneguts. Es per això que el nucli que dona avantatge i que fa més competitiva una empresa radica en el talent dels seus integrants i que aquest talent que en el focus de l'innovació s'ha de gestionar com cal.

Perque cal innovar?

Tal com va dir Jack Welch, de General Electric: " Si el ritme de canvi d'una empresa es inferior al del seu entorn, el final de l'empresa es a la vista... Només cal esperar per saber quan es el final."

L'empresa tradicional, inert vers els canvis de l'entorn, no te futur... pero perque doncs no es canvia?

Segurament, el cami cap a l'innovació porta amenaçes com:

  • Por a perdre el control
  • Por a lo desconegut

Es a dir, bàsicament "Por".

Hi han moltes empreses que pensen que no están preparades per a la innovació, o que no tenen prou talent o be que en el seu àmbit no cal "descubrir" res perque ja es tot inventat.

El cas del Cirque du Soleil es un exemple de com es pot dur a terme l'innovació en els ambits més insospitats.



Així doncs, per fer front el futur amb garanties, s'ha de conèixer el comportament del mercat. O millo dit, el nou comportament del mercat.

El cicle de vida dels productes han diminuit clarament, hi ha una sobreoferta que fa necessaria una actiuació en forma de diferenciació, ja sigui innovant totalment o parcialment sobre el producte.

Crec que per dur a terme una politica d'innovació com els grans exemples de "manual" com ara "Google" o "3M" , etc. Es necessaria una gran estructura de recursos tant humans com tecnològics. Per penso que tota empresa es pot aprofitar dels coneixements e innovacions de les grans empreses, mitjançant les innovacions parcials del productes que van surtin als mercat.

una forma de ser competitius es ser més barats, pero avui en dia això deixa de ser vàlid per als paissos occidentals ja que es fàcil trobar arreu del mon un pais amb els recursos més barats.

Una bona manera, es evident que de manera teorica tot sembla senzill, de innovar i de tenir els recursos necessaris es mitjançant la formació de Clusters de petites empreses en un mateix entorn geogràfic, de manera que juntin els recursos i desenvolupin juntes noves vies per al seu mercat, es a dir que pugin cooperar en fases no competitives i un cop arribats a aquest punt puguin llavors desenvolupar cadasquna el seu propi producte diferenciat.

Això potser una resposta tan eficient vers les grans empreses.

Videos relacionats:






Bibliografia:

1- Gestión del conocimiento e innovación (PDF). De l'autora Itziar Ortega i publicat per la consultora HKMK .
2- Gestió del coneixement en la nova economia (PDF). Autors Serradell, E. i Juan, Angel A. (2003).
3.- La esencia del Marketing. Ed. UPC. Bernat Lòpez - Pinto Ruiz
4.- Pasión por Innovar. Ed.Granica. Ponti - Ferràs
5.- http://josemanuelcastro.files.wordpress.com